TRAIL DE PONTS: VICTÒRIA A CASA

1988

Amb 8 anys corro per primera vegada la Pujada a Sant Pere de Ponts. Una cursa de 2 Km amb 120m+ que podien correr atletes fins a 14 anys (a partir dels 15 ja havies de córrer la cursa llarga de 7Km que baixava de Sant Pere fins la vora del Segre i des de Ponts tornaves a enfilar cap al Castell). Aquella cursa em va despertar la meva vessant esportiva i competitiva. Durant 6 edicions vaig estar esperant ansiós que arribés l´1 de Maig, data de la cursa, amb la il.lusió de nen que era. ls primers entrenaments que recordo van ser preparant aquella cursa. Mai vaig obtindre grans resultats però tampoc mai, al meu nivell, deixava de somiar, pensant que un dia podria pujar a un podi. 

Podi que en part vaig aconseguir el 1996, ja a la cursa de 7Km on vaig pujar al Podi com a 1er Local. 

1992

Cros Comarcal a Ponts. Amb l´empempta de la Cursa de Sant Pere em vaig apuntar a disputar alguns crossos comarcals a la Noguera. En vaig fer 3 o 4, recordo que anavem amb un minibús i que el Gregori ens feia d´entrenador/acompanyant. Sempre quedava per la meitat com a màxim, però un dia va sonar la flauta i va ser a casa, recordo el recorregut per la zona de les piscines. Suposo que no hi havia gaires corredors de la meva categoria, el fet es que vaig acabar guanyant i encara guardo la medalla com "oro en paño"

2018

Després de molts anys es torna a fer una cursa a Ponts. Ara estan de moda els Trails i Ponts no pot ser menys ja que sempre ha estat una zona maca per fer competicions tant en bici, com en moto, com corrent. A la primera edició, el 2016, vaig poder quedar el 5è, l´any passat vaig entrar segon darrre del Xavi Espiña i aquest 2018 he tingut l´honor de guanyar. Es pot dir que passats 30 anys des d´aquella primera cursa a Ponts segueixo sent el mateix nen amb ganes de fer-ho bé competint a casa. En 30 anys m´he anat curtint en l´esport i mai he deixat de fer el que m´agrada que és això fer esport, sigui corrent, sigui anant en bici, sigui competint o sortint de passeig a disfrutar de Valldans, de Sant Pere, del Pantà o de qualsevol camí del terme.

La cursa en sí no té molta història. Em sortit a bon ritme però sense anar a tope, de seguida ens hem quedat al davant l´Edu Guiu, l´Angel Nieto i jo. 

Cap al km 4 ja m´he pogut anar escapant i he mantingut el ritme tota la cursa a la vegada que anava agafant diferència. El fet d´anar sol m´ha permés no anar ofegat a les pujades i conservar a les baixades, tot i això he fet 180pp de mitja cosa que diu que no he afluixat en cap moment.

El circuit molt xulo, 20,5Km i 930m+, m´ha agradat més que el de les dues edicions anteriors. He de felicitar al Xavito Villarte, que l´ha dissenyat, i també a tota la organització, que ha cuidat fins l´últim detall. La temperatura i l´estat del terreny també han acompanyat. Ah!  i la fideuà del dinar com sempre boníssima! Esperem que hi hagi Trail de Ponts "Memorial Bonaventura Alay" per molts anys!!

Finalment dir també que avui acabava la Lliga de la Noguera 2018, un campionat de 10 curses de muntanya , totes a la comarca de la Noguera que ja compleix la 5a edició i que he pogut guanyar per 3er any consecutiu.  Felicitar també a tots els corredors que hi han pres part i sobretot a l´organització de la Lliga i animar-los a que segueixin endavant amb aquesta gran tasca.