GERBTRAIL: VICTÒRIA AMB GUST A SEGON LLOC
Es pot dir que Gerb es la meva cursa "fetiche". Una cursa que per característiques em va molt bé, cursa ràpida però que acumula 1100 metres de desnivell positiu en 25 Km i que té un terreny no molt tècnic i unes pujades i baixades força constants que permeten córrer tota l´estona.
Em presentava a Gerb amb seguretat i motivació després de la vistòria al 2016 i la segona posició del 2017 i amb la incògnita de si podria arribar als temps de pas obtinguts amb la gran forma que teniade l´any passat per aquestes dates.
Com sempre desde que es va començar a organitzar aquesta cursa inscripcions tancades un parell de setmanes abans; uns 200 corredors a la cursa de 25Km i 300 a la cursa i caminada de 10km. Senyal de la gran organització que tenen els companys de Gerb amb un ambient de luxe que es converteix cada any en una festa per a tots els corredors i acompanyants i que fa que tothom acabi repetint any rere any.
Pel que fa a la cursa, una cursa molt semblant a la de l´any passat, ja que de bon principi s´ha escapat el Diego Cardozo i la resta a lluitar pr la segona posició...on aquest any ho he tingut relativament més fàcil tot i estar un puntet de forma una mica més baix que l´any passat.
Al no poder atrapar al Diego, m´he limitat a intentar conservar el ritme per a que no m´atrapessin ni el Toni Farré ni l´Edu Guiu. Només el Toni m´ha inquietat una mica cap al km 20 quan en una forta baixada he perdut molt temps de cop (40 segons) i l´he tornat a veure per darrere. Això m´ha fet tornar a posar a pulsacions altes i apretant al final li he pogut treure un minut i mig.
Entre que no m´apretava ningú i el menor estat de forma, he fet el circuit uns dos minuts més lent que l´any passat, els altres dos minuts són del 500 metres que hi havia de més enguany.
6 minuts després ha arribat l´Edu Guiu, el corredor que aquest any m´està disputant la Lliga de la Noguera. I 6 minuts abans el Diego Cardozo, un o dos esglaons per sobre de tots. L´any passat només em va treure 2 minuts, aquest any ha portat fins i tot millor ritme.
Això sí, al final la victòria a la cursa ha estat per mí, ja que el Diego s´ha endut un premi especial però no ha pogut accedir a les classificacions de la cursa pel fet de que no estava apuntat amb antelació a la prova i que ha corregut gràcies al dorsal d´un altre corredor que al estar lesionat li ha cedit a última hora.
Em presentava a Gerb amb seguretat i motivació després de la vistòria al 2016 i la segona posició del 2017 i amb la incògnita de si podria arribar als temps de pas obtinguts amb la gran forma que teniade l´any passat per aquestes dates.
Com sempre desde que es va començar a organitzar aquesta cursa inscripcions tancades un parell de setmanes abans; uns 200 corredors a la cursa de 25Km i 300 a la cursa i caminada de 10km. Senyal de la gran organització que tenen els companys de Gerb amb un ambient de luxe que es converteix cada any en una festa per a tots els corredors i acompanyants i que fa que tothom acabi repetint any rere any.
Pel que fa a la cursa, una cursa molt semblant a la de l´any passat, ja que de bon principi s´ha escapat el Diego Cardozo i la resta a lluitar pr la segona posició...on aquest any ho he tingut relativament més fàcil tot i estar un puntet de forma una mica més baix que l´any passat.
Al no poder atrapar al Diego, m´he limitat a intentar conservar el ritme per a que no m´atrapessin ni el Toni Farré ni l´Edu Guiu. Només el Toni m´ha inquietat una mica cap al km 20 quan en una forta baixada he perdut molt temps de cop (40 segons) i l´he tornat a veure per darrere. Això m´ha fet tornar a posar a pulsacions altes i apretant al final li he pogut treure un minut i mig.
Entre que no m´apretava ningú i el menor estat de forma, he fet el circuit uns dos minuts més lent que l´any passat, els altres dos minuts són del 500 metres que hi havia de més enguany.
6 minuts després ha arribat l´Edu Guiu, el corredor que aquest any m´està disputant la Lliga de la Noguera. I 6 minuts abans el Diego Cardozo, un o dos esglaons per sobre de tots. L´any passat només em va treure 2 minuts, aquest any ha portat fins i tot millor ritme.
Això sí, al final la victòria a la cursa ha estat per mí, ja que el Diego s´ha endut un premi especial però no ha pogut accedir a les classificacions de la cursa pel fet de que no estava apuntat amb antelació a la prova i que ha corregut gràcies al dorsal d´un altre corredor que al estar lesionat li ha cedit a última hora.
Comentarios
Publicar un comentario