CAMETA COIXA 2018, FENT HONOR AL NOM DE LA CURSA...

Després de passar una grip fa dues setmanes que em va mermar la condició física i havent intentat recuperar entrenaments a base de bicicleta la última setmana em presentava a Miravet per disputar la ja mítica Cameta Coixa que aquest any era també Campionat de Catalunya de Curses de Muntanya. Arribava amb ganes de fer-ho bé però sense la confiança necessària per estar amb els de davant. L´objectiu real era fer un Top25 que vist com ha acabat la cursa hagués estat possible.

Sortida i cops de colze dins del castell per agafar posició a la primera baixada. Feines per mantenir-se en peu però de seguida ja estem baixant a mil per hora fins agafar la primera rampa que ens condueix cap al terreny tècnic, dur, variat i divertit que té aquesta gran cursa.

Enfilo la primera pujada al voltant de la posició 40 ó 50 -des de la Burriac Atac de l´any passat no veia una sortida de Muntanya a aquests ritmes-. Começo a passar gent i em situo al voltant de la posició 25 ó 30 on m´estabilitzo durant una estona. Les sensacions comencen a ser bones i penso que seguiré remuntant. Faig la baixada a ritme vertiginós, es pot córrer molt i l´ocasió ho mereix. cap al km 7 entrem en un terreny tipus cresta en baixada, molt tècnic pedregós i moll...tinc un error i a terra. M´intento aixecar però no puc, em fan molt mal els dos genolls. En el moment en que em miro la cama dreta entenc que la meva cursa ha acabat. Tinc un "boquete" al genoll, es veu ben bé l´os a dins. Em marejo una estona. No vull estar allí, entenc que estaré temps a tornar a córrer. 

Tot i voler estar ja a casa iniciant la recuperació el dia se´m fa etern. Primer baixar de la muntanya, un tram a peu on he de donar les gràcies al Pol d´Olesa, corredor que també havia plegat i es va quedar amb mi en tot moment fins que vaig estar a l´ambulacia, i també als equips d´assistència de que em van vindre a recollir i em van fer les primeres cures. 

Viatge amb ambulància fins a Mora d´Ebre on a migdia em cosien. Mai m´havien donat un punt fins a dia d´avui i sortia d´allí amb 8 o 9, algus d´ells interns al teixit muscular i altres a la pell.

Finalment els companys del Blue Motors Neolith em recullen i em tornen a Miravet- gràcies tb al mister Carles Olivart i al Toni Prat- on inicio un dur viatge...tot i que el metge m´havia dit que podria conduir la cosa es fa molt dura havent de parar varies vegades fins arribar a casa completant 160km.

Pel que fa als resultats guanya la cursa l´Andreu Simon Aymerich amb 1:52:07, seguit del Mario Olmedo amb 1:52:12 i completant podi un fantàstic Diego Cardozo 1:53:05 que en altres curses he tingut relativament aprop però que realment es un corredor d´un altre nivell.

El "primo" David Adan, Campió de Catalunya l´any passat fa 10è amb 2:03:38, cosa que remarca no pas la seva baixa forma sinó l´impressionant nivell de la cursa d´avui.

Corredors que normalment tinc aprop a les curses, doncs l´Ivan Sabaté que quan caic em treia 40 segons i que acaba 26è de la General, el Carles Bartrina que em passa als primers km i m´aventatjava amb 60 segons acaba 22è amb 2:09:36. El "kracken" Gerard Cabestany que en caure em treia 2 minuts ( tot i que feia el recorregut Junior i després peta), l´Abel Carretero que l´any passat el vaig guanyar al Campionat de Catalunya, fa molt bona cursa, em treia gairebé 3 minuts i acaba 11è amb 2:04:34. 

També hi havia el Jordi Malla que no deu estar al 100%, en el moment de caure li treia 1 minut i mig acaba en la posició 70 amb 2:33:36 i el Xavier Solsona "Turu" que a les últimes curses li treia temps i acaba 34è amb 2:15:49

Veient els temps d´aquests corredors conto que el meu temps en cas d´haver acabat hauria estat entre 2h 8min i 2h 12min, complint més o menys l´objectiu de Top25 que tenia. Resumint...tot això es "el cuento de la lechera" ara el que toca és recuperar i intentar passar pàgina el més aviat possible.